Algunes de les conclusions tretes de l'acte "Com volem Menorca?" durant el torn de debat entre els assistents i els ponents varen ser les següents:
- Es va recordar el lema ecologista que tantes voltes ha donat al món: “Pensa globalment, actua localment” aplicat a Menorca. Hem de tenir present que és una illa, però no hem de pensar que està aïllada de la resta del món, ja que en una hora d’avió es pot anar a Mallorca o a Barcelona, per exemple.
- Cal destacar la preocupació, tant dels ponents com dels assistents, per el tema de l’aigua.
- L’administració pública hauria de vetllar pel benestar dels aqüífers, per començar protegint-los de la contaminació. A Holanda, l’administració pública premia els establiments que necessiten un pàrquing si habilita aquest de manera que filtri l’aigua a través de foradets a l’asfalt que facilitin l’accés de l’aigua de pluja als aqüífers.
- L’ampliació de l’aeroport multiplica per 2’3 la capacitat de la terminal actual, i la raó que s’exposa és que durant 15 divendres a l’any l’aeroport es troba saturat. Segons Eduard Furró, la principal raó del col·lapse és que només hi ha un mostrador. Aquesta ampliació es fa en base a un estudi fet abans de l’any 2000, que preveia que el nombre d’usuaris de l’aeroport creixeria exponencialment, però a la pràctica resulta que el nombre de passatgers en l’actualitat s’està estabilitzant per davall dels passatgers que l’empraven en l’època de l’estudi (actualment els sector turístic s’està estancant, i aquesta ampliació està feta preveient un augment continuat que no es produirà). Per suposat la qualifica com una estratègia que basa els seu èxit en l’augment de la quantitat de turistes, és a dir augmentar una afluència ara ja insostenible, en comptes de cercar una millora qualitativa d’aquest mateix sector que és el turisme. Per exemple defugint de l’estacionalitat i cercant realment un benefici real per a la gent de la illa durant tot l’any, tant pels que el farien servir directament com els que es veurien afavorits per un flux més constant durant tot l’any.
Eduard també s’explica la negociació que va mantenir el GOB amb AENA, proposant-li mesures mediambientals per fer-lo sostenible (posar plaques fotovoltaiques al sostre, per exemple), i que en realitat no n’hi ha ni una.
També es va analitzar la societat el planejament territorial que s’està duent a terme degut a la manera de concebre el projecte d’illa i, en funció del posicionament des del que es treballa segons la perspectiva de futur per l’illa:
- Es pot dividir la població en dos grups: els que miren de “salvar la temporada” i els que tenen una visió de futur, de sostenibilitat i de preservació del territori pel dia de demà. Els polítics actuals no tenen visió de futur, enfoquen els seus esforços cap al turisme i cap a les pròximes eleccions. En general, hi ha molts menorquins que no tenen visió de futur, i açò fa que davalli el sentiment de pertinença a l’illa perquè, per sentir-se d’un lloc, s’ha de tenir una idea del que es vol en un futur, s’ha de tenir un objectiu al que arribar a llarg termini, intentant superar aquesta visió a curt plaç.
- Si els menorquins no tinguéssim cap problema per a treballar del que la nostra economia necessita, no caldria anunciar: “se necessita camarero”, i per tant no es donaria la sensació de que a l’illa no hi ha prou gent com per a cobrir les necessitats de mà d’obra. I per tant no deixaríem que durant els sis mesos d’estiu el sentiment d’identitat s’empobrís tant degut als nouvinguts que venen a treballar i veuen l’illa com el seu lloc de treball i no com un lloc per viure-hi i que valgui la pena cuidar.
- Es van donar dades com que el 40 % dels menorquins tenen els seus orígens fora de l’illa, i per tant, quan parlem d’identitat, de sentiment de pertinença i de persones que s’estimen l’illa i que per tant la defensen com la seva llar i no com el seu lloc de treball hem de contemplar a tot els conjunt de la societat que la forma.
- S’ha d’incentivar la fragmentació dels sectors econòmics i créixer proporcionalment per diversos fronts. Però de forma planejada i organitzada, mirant més enllà dels 4 anys de legislatura, o més enllà del final de la temporada. Un clar exemple en el que no s’ha tingut aquesta visió de conjunt dels diferents Plans generals d’organització urbanística municipal, entenent Menorca com una realitat sencera ha estat, la creació d’un polígon per a cada un dels pobles de l’illa, tenint els dos més llunyans a menys de 45 Km i coneixent els impactes directes i indirectes d’aquestes actuacions.
- S’hauria de potenciar la indústria, l’agricultura i el turisme respectuós amb la cultura menorquina i el seu medi ambient.
- En resposta a una pregunta feta per un dels assistents, Eduard Furró creu que darrera les licitacions de les grans obres es troba el finançament dels partits polítics, i treu un altre problema que no està resolt: aquest finançament. És a dir, que d’alguna manera justifica que els partits polítics hagin de recórrer a aquests mètodes per finançar-se. Això explicaria els projectes fet de forma precipitada i sense contemplar els efectes globals, a mitjà i llarg termini. És la visió de “salvar la temporada” aplicada a les persones que ens fan els plans de futur.
- Sobre la pregunta: creu que el dic de Ciutadella durà realment beneficis econòmics a Menorca?, Guillem López va respondre que els beneficis que pugui ocasionar el dic de Son Blanc seran més aleatoris que si el dic s’hagués fet a Sa Farola, perquè amb el projecte de Sa Farola, la segona línia de costa estava concentrada en molt poques mans. No sap si hi haurà guanys o no, però al menys els que hi pugui haver es repartiran entre més mans que abans.
Un exemple clar d’aquestes mesures que es van prendre preveient resultats positius i que s’han convertit en problemes ambientals per l’illa és la promoció de construir les mitjeres de les noves cases i parcel·les amb paret seca per a mantenir la morfologia tradicional de l’illa. I els resultats d’aquesta mesura ha estat l’aparició d’un mercat creixent d’antigues parets seques que estan essent desmuntades i convertides en materia primera d’aquestes noves empreses “pirates” de paret seca.
Els ponents també destaquen els greus efectes d’infraestructures camuflades, com està essent la reconversió de petites “cases d’aperos” a grans xalets il·legals. Aquesta és una realitat d’actualitat que per molts de nosaltres i fins i tot pels polítics està passant desapercebuda.
- Estem en un moment clau on es poden començar a fer les coses bé si es planegen amb una visió a llarg plaç i de forma integrada.
- Impactes negatius es poden reconvertir en oportunitats positives per a donar solució a problemes actuals.
Es va proposar com a solució que tots els sectors menorquins haurien d’iniciar el relleu generacional de les persones que encara veuen Menorca com un recurs a explotar en poc temps. En el seu lloc creuen que hi haurien d’anar persones més joves, instruïdes amb valors i formació que els permeti veure i treballar a partir del desenvolupament sostenible de l’illa, amb una visió a mig o llarg termini i amb la capacitat d’analitzar el nostre petit sistema de forma global.
Els organitzadors de la taula rodona volem agraïr públicament a tots el que vàreu venir a la xerrada. Creiem que va ser un gran èxit tant de participació com de qualitat del debat.
I Esperem que açò sigui el principi d’un projecte conjunt on tots els menorquins en prenguin part.
