Crònica sobre "Com volem Menorca?"

El passat divendres dia 14 de desembre, va tenir lloc una taula rodona a Barcelona amb el títol: “Com volem Menorca? Repercussions socials, ambientals i econòmiques de grans infraestructures a Menorca”. L’organitzà un grup de menorquins residents a Barcelona, la gran majoria joves i estudiants. Aquesta activitat es va incloure dins el màster europeu de Planificació Territorial i Gestió Ambiental, del que n’era representant Carles Carreras, catedràtic de geografia i professor a l’UB.

Els ponents de la taula rodona foren:

- Joan Rieradevall, del Departament d’Enginyeria Química i Investigador de l’ICTA, (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) i professor de l’UAB. A més de ponent, actuava com a moderador.

- Guillem López, ciutadellenc Doctorat en Economia. Professor a la Pompeu Fabra.

- Eduard Forró, representant del GOB Menorca a Barcelona.

- Vicenç Tur, representant del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Maó i FELIB, i antic director insular d’Urbanisme del Consell Insular.

L’acte va començar amb la presentació del grup de joves estudiants i de la taula rodona. Es va projectar un recull de fotografies de Jordi Escandell, el GOB-Menorca i altres col·laboradors per a introduir el tema de debat. Bàsicament es mostraven diferents paisatges de la nostra illa: Unes que reflectien el bon estat en que es troben determinades cales, platjes, turons i barrancs i unes altres evidenciaven els greus efectes d’accions humanes com l’ampliació de l’aeroport, i determinats trams de la carretera, edificació de grans d’hotels, construcció del dic de ciutadella i polígons industrials, entre altres.

Seguidament, cadascun dels ponents va exposar durant 10 minuts el seu punt de vista sobre el tema central del debat: les grans infraestructures a Menorca. Tots van coincidir en assenyalar l’èxit de la convocatòria i l’organització perquè hi van assistir setanta persones i per ser un divendres a la tarda –deien- no és gens fàcil. Gran part dels assistents eren joves i menorquins, tot i que també cal resaltar que va venir gent sensibilitzada amb el tema en qüestió que no eren de l’illa.

De la primera intervenció de cada ponent podem destacar intervencions com la de Guillem López, ell va explicar que, principalment, hi ha hagut tres moments desestabilitzadors en la història recent de Menorca, que han pogut suposar pèrdues inquantificables dels seus valors tradicionals i mediambientals:

- Quan el 1973 es va fer el Pla d’Ordenació Territorial de Balears, que preveia 250000 places turístiques i una gran carretera litoral que donava la volta a Menorca per la costa. Creu que açò desestructurava l’economia perquè es perdia l’enllaç entre la perifèria i l’interior. Aquest Pla no es va dur a terme.

- Quan va veure l’ampliació de l’aeroport de Maó, amb una capacitat molt per damunt de la necessitat i possibilitat d’assimilació de l’illa. Aquest projecte està en execució.

- Quan es va aprovar el dic de Ciutadella. Tot i que l’actual projecte li sembla menys dolent que la primera proposta, reconeix que és una actuació desproporcionada i que podria ser un factor desestabilitzador. Sigui com sigui, creu que si s’ha fet una actuació com aquesta, ara s’ha de pensar en aprofitar-la de la millor forma possible.

Eduard Furró creu que les infraestructures van lligades a l’home, i que sempre n’hi ha hagut (des dels talaiots als 15000 km de paret seca i les infraestructures de defensa, entra altres...). Però destaca que en general, totes les infraestructures que s’han fet al llarg de l’historia a Menorca responien a les necessitats reals de la societat del moment i que eren d’interès comú. És més, considera que l’impacte d’aquelles construccions respectaven l’entorn, creaven riquesa, i es limitaven a cubrir les necessitats comuns. El problema dels darrers anys és que les infraestructures que es duen a terme bé són faraòniques, bé els seus efectes són molt grans. Aquestes són iniciatives que responen a interessos de part i no cobrien necessitats comuns com la canalització i aprofitament de les aigües fluvials, infrastructures agràries, les energètiques... Posa com a data d’inici d’aquest nou tipus d’infrastructures de les que es pot qüestionar la viabilitat de projectes com la construcció de grans hotels, els desdoblament de la carretera general, ports i aeroport, entre altres.

Vicenç Tur creu que les infraestructures són molt importants i que l’administració pública ha de tenir iniciativa per dur-les a terme. Creu que Menorca està d’enhorabona en quant a preservació del Territori, fent-se ressò dels moviment ecologistes menorquins (com el GOB, que va néixer a partir de les amenaces de construcció massiva durant el boom turístic dels anys 60) i de la declaració de Reserva de la Biosfera i del PTI, encara que admet que el PTI no s’ha complert al 100%. Sobre el PTI, aclareix que creu que té mancances, com per exemple que no arriba a definir amb claredat les necessitats reals de sòl industrial. Proposa l’energia fotovoltaica per acabar amb els problemes d’energia, i alhora creu que Menorca pateix problemes d’aigua. En quant a les infrastructures portuàries de l’illa creu que amb un gran port com el de Maó a Menorca n’hi ha prou i que des d’un principi s’haurien d’haver ajuntat esforços per a evitar l’impacte que suposa el dic de Ciutadella. Tot i això reconeix que el projecte actual és la millor opció donades les condicions socials i polítiques del moment. També diu que necessitem un PIC urgentment que reguli els amarraments i que reordeni tota la costa menorquina. Posa sobre la taula els temes que darrerament són molt polèmics com: el desdoblament o actuacions puntuals a la carretera? Ell opta per la segona opció; i qüestiona la justificació de la construcció d’habitatge protegit a costa de requalificar sol rústic. També reconeix que s’han de donar solucions a l’habitatge perquè és un problema social actual molt important.

Joan Rieradevall exposa que les infraestructures no sempre tenen unes repercussions negatives. Posa com exemple la xarxa de paret seca, que va néixer com una eina per separar els terrenys un de l’altre, però que a la llarga ha contribuït a preservar el sòl, a mantenir-lo arredossat del vent, servint d’aixopluc per plantes i animals. Fins i tot proposa la hipòtesis de què la paret seca contribueix en la captació d’aigües i millora la capacitat dels aqüífers perquè les pedres de la paret seca condensen microgotes que van a parar al subsòl. Pensa que més important que quines infraestructures es faixin és com es faixin, l’ús que se’n faci d’elles depèn de si es mira l’impacte local o el global i, com s’enfoqui la seva desconstrucció Assenyala que totes les infrastructures tenen una vida màxima, i una vegada esdevinguin infuncionals, s’hauran de desconstruir. Com a exemple per observar l’ús i la gestió de noves grans infraestructures, proposa els polígons, els quals s’han construït sense veure’ls com a oportunitat per a donar solució a problemes com l’aigua, que encara que fos en part es podria aprofitar la superficie de les naus per a recollir aigua d’autoconsum i fins i tot aprofitar-la per altres usos. També posa de manifest una realitat que afecta a més d’un polígon Menorca, és l’aïllament respecte la resta del poble i la impossibilitat d’arribar-hi a peu. Un clar exemple és el de Maó.