Menorquins a Barcelona

Video Performance a Ciutadella

2008-02-25T17:25:00.001+01:00

Des de fa dues setmanes ja es pot veure al youtube el vídeo de la performance realitzada a Ciutadella durant les vacances de nadal.
Encara s'ha d'acabar d'editar el vídeo de l'acte a Maó que es penjarà tant al youtube com a n'aquest blog just estigui llest.

Article Nyas!

2008-02-25T17:08:00.005+01:00

Aquí vos presentam l'article redactat per a la seva publicació a la revista Nyas! (Revista de contrainformació, culutra i altres passions), publicació independent i sense anim de lucre editada i publicada a Menorca cada estació de l'any amb l'objectiu de donar una altra visió de l'actualitat tant menorquina com d'arreu de l'estat i ser una espai per a que qualsevol ciutadà pugui publicar les seves obres artístiques, ja siguin relats,poesia, art i culutra en general,etc.. d'una manera lliure.
Podeu trobar Nyas! en diferents punts de l'illa.

-------------------------------

PROTESTA PER SA DESTRUCCIÓ DES TERRITORI
Joves menorquins van fer performances en un ambient festiu i reivindicatiu

Joves menorquins integrants des grup recentment format a Barcelona, residents menorquins moguts per sa causa i col·lectius afins com Joves de Menorca en Defensa des Territori o Mobilitzats, van realitzar durant ses passades festes de nadal dues performances reivindicatives a n’es centres de Maó i Ciutadella per tal de fer visible es gran malestar que provoca sa gestió especuladora i immensament destructiva des territori que s’està duent a terme a Menorca.
Ses principals queixes són ses grans obres que s’estan fent i/o que estan projectades en relació a dics i ports, carreteres, aeroport, així com sa mala gestió des turisme i ses pobres solucions que s’aporten en relació a s’actual contaminació de s’aigua potable.

A Maó, dia 29 de desembre matí, es va poder veure es grup mobilitzat pels principals carrers peatonals des centre, passejant i fent enrenou; lluïen pancartes i disfresses i al so d’instruments, cançons i megàfon explicaven què està passant a Menorca i preguntaven si “açò és sa Menorca que volem”. Anaven caracteritzats d’especuladors, turistes, pescadors, animals, etc. i es van sentir consignes com: no volem dic ni gros ni petit, no al dic sí al PIC, menys ciment i més cultura, amb ciment a la mar no hi ha peix per pescar o qui estima Menorca no la destrueix, entre d’altres.

També repartiren fulls informatius amb un “manifest nadalenc” relacionat amb els reis mags i informació concreta (que podeu llegir a continuació) i recolliren firmes de petició de creació des PIC (Pla Insular de Costes) en una taula informativa situada entre es Carrer Nou i s’Arravaleta.

S’acte va acabar amb sa destrucció simbòlica de Menorca mitjançant una maqueta i petards, per tal de fer veure que si continuem així Menorca quedarà destruïda del tot.
Segons els organitzadors, sa convocatòria va ser un èxit ja que participaren a s’acte entre 30 i 50 persones (al llarg de ses dues hores que va durar, oscilà sa quantitat de persones que formaven es passacarrers) i sa resposta de sa gent va ser bona, ja que moltes persones que passejàven pels carrers van donar suport i es van informar i firmar sa petició.

Posteriorment, es capvespre de dia 3 de gener a Ciutadella, es grup va repetir s’acte realitzat a Maó. Tot i que no va tenir tanta força perquè hi havia poca gent as carrer degut a que va ploure i feia molt de fred, es grup d’unes quinze persones van dur a terme sa performance pels carrers des casc antic fent xou en els llocs on hi havia més gent.

Podeu veure els vídeos de les accions al youtube i fotos i més informació al blog del grup.

Ses i ets participants volen expressar que ni que sa seva protesta tingui un caire festiu, estan molt preocupats i preocupades per sa situació de Menorca i el que pretenen és divulgar sa informació del que està passant, volen que tothom s’informi i digui el que tengui a dir, que es manifesti i protesti...:
Sa voluntat de tot açò és provocar una conscienciació social i diàleg ciutadà en relació a quin és es futur que volem per Menorca i què s’hauria de fer per aconseguir-ho. Que tothom reflexioni sobre si es procés actual permet o no açò (o ho impossibilita per sempre).

Cal afegir, a més, que es grup a Barcelona es segueix reunint i preparen noves accions. Conviden a tothom que hi vulgui participar a assistir a ses assemblees de diumenge capvespre.

Més informació i contacte a:
http:// menorquinsabcn.blogspot.com
menorquinsabcn-request@llistes.moviment.info

Acta 17/02/2008

2008-02-25T17:02:00.001+01:00

Acta 17/02/2008

Temes concrets:

1. Organització del grup en comissions de feina definides per diferents temàtiques. Per agilitzar les tasques relacionades amb els temes que surtin per anar treballant i per a respondre a la proposta de no estancar-nos en qüestions d’una sola temàtica, es va proposar que hi haguessin diferents grups de treball autònoms. Sempre tenint en compte la “cèl·lula mare” de la que provenen i en cas de necessitar col·laboració de tots els membres del grup, de publicar documents o de fer servir el nom del grup de cara al públic, es celebrarà una trobada on tots els membres de Menorquins a BCN que tinguin idees que vulguin aportar ho puguin fer.

2. Es demana que es faci un esforç per part de tots els joves que formem part del grup per a que assisteixin a les reunions generals. Aquestes es celebraran cada 15 dies on sempre. En cas que es canviessin horaris i el lloc de trobada es faria saber via mail. La propera serà dia 29 o 1 coincidint amb el sopar. L’objectiu d’aquestes trobades generals és que hi assisteixin membres de les diferents comissions per a posar a dia a la resta de la feina que van fent, a més de persones que estiguin interessades en debatre qualsevol qüestió tot i no firmar part de cap grup de treball concret.

3. Com s’ha dit, les diferents comissions gaudeixen de certa autonomia i capacitat prendre decisions sobre els temes que treballin.

4. S’anima a que tothom que tingui idees de caire social, cultural, ambiental o del que sigui, que ho faci saber via mail o que ho exposi a les trobades generals. D’aqueta manera els companys interessats podran recolzar la iniciativa i participar-hi.

5. Ara mateix hi ha dues comissions en funcionament:

a. Comissió informativa: De moment hi ha en Borja (es kintu), borja (maó), Andreu i Joan. Alguna de les feines és anar escrivint periòdicament articles informatius, crítiques... el que sigui a es diari “es carrer”. En cas que qualsevol persona vulgui publicar un article, document, el que sigui a la premsa s’ha de dirigir a ells.

b. Aquesta comissió està molt lligada amb els responsables del blog. El nostre espai virtual és la nostra imatge de cara a la galeria. Convé tenir-la actualitzada. (Màxim responsable és de viatge, en Xavi arribarà la setmana que ve´.) Tothom que vulgui penjar alguna cosa que es posi en contacte amb ell.

c. Comissió finançament: De moment hi ha en Victor Bagur, Joan (Rosse), Xavi i Carles. Aquest grup s’ha d’encarregar de organitzar activitats per a recollir doblers. Des de posar al dia els documents legals per a demanar subvencions, fins organitzar actes, cine-forums, concerts... el que surti per a treure una base de doblers amb els que poder finançar altres activitats.

6. Organització d’un sopar per a trobar-nos tots els membres de Menorquins a Barcelona. Seria el divendres 29 de febrer o el dissabte 1 de març. S’ha de confirmar. La idea seria que a les nou ens trobéssim tots cap a les nou a nes cuarter i que cada un de nosaltres dugui municions. Per a evitar un sobrearmament i excessos de substàncies perilloses com l’alcohol ens hauríem d’organitzar mínimament. Una qüestió que es va parlar, és la de no fer excessos amb la beguda ja que la idea és no desmuntar el local i anar a fer es mal a fora si sortim de festeta. Per això es demana que cada un envií un mail amb el títol “SOPAROT” i digui el menjar i beguda que pot dur. I a partir d’aquí, la setmana que vé veurem si s’ha d’anar a comprar res.

7. Organització Excursió: n’Andreu és el coordinador. La idea és que abans de Sant Joan fem una sortida. Més informació, adreceu-vos a ell.

8. Altres temes que van quedar oberts:

a. Comissió divulgativa: Preparació de material per a estudiants de batxiller de Menorca amb la finalitat de fer arribar els missatges de conscienciació amb els que haguem estat treballant aquest darrer curs.

b. Tema Punta Nati, plaques solars...

c. Tema GESA i es fumerals per si de cas...

d. Fer llista de contactes de persones amb les que es pugui contar en el moment que es necessitin col·laboradors.

e. Coordinar contacte amb els membres de Joves i de Mobilitzats.

f. Actualitzar Blog. Penjar els dos vídeos de les preformances a Menorca. Penjar-hi els articles i fotografies...

Nadal'07 (2ªpart)

2008-01-08T23:18:00.000+01:00

Continuació del text redactat aquest Nadal:

Dic de Son Blanc

Menorca compra un DIC de 450 metres de ciment dins la mar + especulació urbanística al voltant de Son Blanc + amarraments de preu d’or a Cala en Busquets. PER UN TOTAL DE 76.4 MILIONS D’EUROS!!!!!!

És necessari tenir dos ports comercials a una illa on la distància màxima és de 45 km?

Sabem que hi ha projectes semblants al DIC de Son Blanc als ports de Fornells i Maó?

NECESSITEM UN PIC (Plà Insular de la Costa) JA!!!!!!

Turisme a Menorca

Des de 1993 Menorca és declarada Reserva de la Biosfera. Això és un compromís de l’home amb el medi

És compromís augmentar 12 vegades la població resident a l’illa durant els mesos d’estiu??

És compromís que el 74.52% dels turistes visitin l’illa durant la temporada d’estiu?

És compromís que Cala en Turqueta, Macarella i Macarelleta registrin ocupacions 4 vegades per damunt del que és sostenible com a paràmetre de qualitat ?

És compromís que només quedin 52 platges verges d’un total de 104?

PROU MENTIDES: Si tenim un model basat en la destrucció del territori no podem vendre un paradís natural!!!

Ens quedam sense aigua!!

- L’aigua dels aqüífers s’està acabant pel mal ús que se’n fa i la mala gestió de les aigües pluvials i depurades.

- La poca aigua que hi ha esta contaminada. Els nivells de nitrats, per exemple, a pous d’Es Castell van de 53 a 116 mg/l, mentre el permès és de 50 mg/l.

- Les polítiques actuals que defensen el turista fan que la reducció del consum d’aigua sigui un objectiu menor en l’ambit de l’hoteleria. No tenim aigua per beure però cada cop hi ha més camps de golf !!

- El sector agrari tampoc té cap control. Hi ha finques que, en petites tanques, acumulen més de 400 vaques de raça frisona suposant la contaminació del subsòl, a més de mantenir el conreu de ferratge tot l’any !! No només no tenen control sinó que són subvencionades pel govern!

- El govern i els ajuntaments arriben als extrems de NEGACIÓ del problema per la falta de plans que actuin d’arrel contra la falta d’aigua i la seva contaminació.

Polígons Industrials

- No hi ha planificació conjunta del sol industrial de tota l’illa.

- Els dos polígons més allunyats es troben a 45 Km l’un de l’altre.

- Tots els pobles en tenen un, això fa difícil prendre mesures ambientals com l’aprofitemanet de les aigües fluvials, la gestió de residus, el tractament d’aigües…

- Degut a l’elevada fragmentació del sol industrial es produeix una despesa energètica molt gran degut al transport.

- La contrucció de polígons s’ha convertit en l’alternativa a l’especulació pel sol de les costes que de cada cop en tenim menys.

- No existeix regulaicó que limiti l’aflorament de grans superfícies comercials i que són competència directa als petits comerços de dins el poble.

El nou aeroport

- El projecte suposa una inversió de 65.980.737 euros, que equival, més o manco, segons dades estretes de diversos diaris, al cost de 4 hospitals generals o 26 centres escolars de darrera generació o 15 centres geriàtrics complets.

- L’ampliació de l’aeroport multiplica per 2’3 la capacitat de la terminal actual, i la raó que s’exposa és que durant 15 divendres a l’any l’aeroport es troba saturat. La capacitat d’aquest nou aeroport supera les necessitats i possibilitats d’assimilació de l’illa.

- El total passatgers que van passar per l’aeroport el darrer any van ser 154.632.106, dels quals 3.433.523 eren menorquins. El projecte no millora per a res la vida de la població de l’illa i està pensat només per a dos mesos de l’any.

- L’ampliació de l’aeroport és una aposta per augmentar la quantitat de turistes, no la qualitat d’aquests. Menorca vol apostar per un turisme de qualitat i continu durant tot l’any i aquest projecte no soluciona en res aquest factor.

- Aquesta ampliació es fa en base a un estudi fet abans de l’any 2000, que preveia que el nombre d’usuaris de l’aeroport creixeria exponencialment, però s’ha demostrat que el nombre de passatgers en l’actualitat s’està estabilitzant.

- No s’aprofitat la construcció d’aquest nou terminal per a adaptar-lo a la sostenibilitat de les principals noves infraestructures europees. No es té previst la col·locació de cap placa fotovoltaica.

Nadal'07

2008-01-08T21:12:00.000+01:00

Aquest nadal aprofitant que la gran majoria dels membres del nostre grup es trobava de vacances a l'illa es va aprofitar per a fer, juntament amb Mobilitats i Joves per a la defensa del territori, un acte reivindicatiu per deixar clar quina es la Menorca que volem. Es van realitzar dia 28/12 a Maó i dia 2/1 a Ciutadella. Per tal i com van anar les coses, els diversos grups/associacions van estar satisfetes del treball realitzat.

Aquest és el text que va ser redactat per a l'ocasió:

COM VOLEM MENORCA ?

L'expansió urbanística està fent que es plantegin un conjunt de projectes que agredeixen la nostra illa. En molts casos estan sobre dimensionats i satisfan només les necessitats d'una minoria, sense tenir present els valors ambientals, que repercuteixen directament en la nostra vida.

Els reis es poden endur...

AMPLIACIÓ DE L'AEROPORT. S'ha duplicat la terminal per solucionar la saturació que es produïa durant dies punta de la temporada turística.

DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA GENERAL. Se'n contempla l'ampliació completa malgrat que les retencions únicament es produeixen en certs trams.

DICS. Se n'està construint un a Ciutadella i en surten projectes per a diversos més. La costa no té protecció davant la construcció desmesurada.

Els reis ens podrien dur...

AIGUA POTABLE. Cada vegada té més nitrats i clorurs, i se li donen solucions cares que no aclareixen el problema d'arrel.

PIC (Pla Insular de Costa). La costa necessita protecció urgent enfront a les amenaces de la construcció no regulada.

TRANSPORT PÚBLIC. L'actual és car i amb poca freqüència. Una bona gestió solucionaria problemes derivats com saturació de carreteres.

LIMITACIONS AL TURISME. La densitat de població de Menorca passa de 74 habitants per Km² a l'hivern a 265 a l'estiu.

Per moltes persones els nadals són unes dates d'il·lusió, optimisme i propostes de futur. Potser és un bon moment, doncs, per demanar-nos quina és la Menorca que volem, i incloure en les nostres cartes als reis mags una major protecció per a la nostra bella illa.

SI LA VOLEM CONSERVAR, L'HEM DE CUIDAR.

Nota: Des del blog aprofit per a demanar a qui tengui fotos dels actes que les enviï a la llista de correu o sinó, a blogmenorquins@hotmail.com

Conclusions de la taula rodona

2007-12-20T15:15:00.000+01:00

Algunes de les conclusions tretes de l'acte "Com volem Menorca?" durant el torn de debat entre els assistents i els ponents varen ser les següents:

- Es va recordar el lema ecologista que tantes voltes ha donat al món: “Pensa globalment, actua localment” aplicat a Menorca. Hem de tenir present que és una illa, però no hem de pensar que està aïllada de la resta del món, ja que en una hora d’avió es pot anar a Mallorca o a Barcelona, per exemple.

- Cal destacar la preocupació, tant dels ponents com dels assistents, per el tema de l’aigua.

- L’administració pública hauria de vetllar pel benestar dels aqüífers, per començar protegint-los de la contaminació. A Holanda, l’administració pública premia els establiments que necessiten un pàrquing si habilita aquest de manera que filtri l’aigua a través de foradets a l’asfalt que facilitin l’accés de l’aigua de pluja als aqüífers.

- L’ampliació de l’aeroport multiplica per 2’3 la capacitat de la terminal actual, i la raó que s’exposa és que durant 15 divendres a l’any l’aeroport es troba saturat. Segons Eduard Furró, la principal raó del col·lapse és que només hi ha un mostrador. Aquesta ampliació es fa en base a un estudi fet abans de l’any 2000, que preveia que el nombre d’usuaris de l’aeroport creixeria exponencialment, però a la pràctica resulta que el nombre de passatgers en l’actualitat s’està estabilitzant per davall dels passatgers que l’empraven en l’època de l’estudi (actualment els sector turístic s’està estancant, i aquesta ampliació està feta preveient un augment continuat que no es produirà). Per suposat la qualifica com una estratègia que basa els seu èxit en l’augment de la quantitat de turistes, és a dir augmentar una afluència ara ja insostenible, en comptes de cercar una millora qualitativa d’aquest mateix sector que és el turisme. Per exemple defugint de l’estacionalitat i cercant realment un benefici real per a la gent de la illa durant tot l’any, tant pels que el farien servir directament com els que es veurien afavorits per un flux més constant durant tot l’any.
Eduard també s’explica la negociació que va mantenir el GOB amb AENA, proposant-li mesures mediambientals per fer-lo sostenible (posar plaques fotovoltaiques al sostre, per exemple), i que en realitat no n’hi ha ni una.

També es va analitzar la societat el planejament territorial que s’està duent a terme degut a la manera de concebre el projecte d’illa i, en funció del posicionament des del que es treballa segons la perspectiva de futur per l’illa:

- Es pot dividir la població en dos grups: els que miren de “salvar la temporada” i els que tenen una visió de futur, de sostenibilitat i de preservació del territori pel dia de demà. Els polítics actuals no tenen visió de futur, enfoquen els seus esforços cap al turisme i cap a les pròximes eleccions. En general, hi ha molts menorquins que no tenen visió de futur, i açò fa que davalli el sentiment de pertinença a l’illa perquè, per sentir-se d’un lloc, s’ha de tenir una idea del que es vol en un futur, s’ha de tenir un objectiu al que arribar a llarg termini, intentant superar aquesta visió a curt plaç.

- Si els menorquins no tinguéssim cap problema per a treballar del que la nostra economia necessita, no caldria anunciar: “se necessita camarero”, i per tant no es donaria la sensació de que a l’illa no hi ha prou gent com per a cobrir les necessitats de mà d’obra. I per tant no deixaríem que durant els sis mesos d’estiu el sentiment d’identitat s’empobrís tant degut als nouvinguts que venen a treballar i veuen l’illa com el seu lloc de treball i no com un lloc per viure-hi i que valgui la pena cuidar.

- Es van donar dades com que el 40 % dels menorquins tenen els seus orígens fora de l’illa, i per tant, quan parlem d’identitat, de sentiment de pertinença i de persones que s’estimen l’illa i que per tant la defensen com la seva llar i no com el seu lloc de treball hem de contemplar a tot els conjunt de la societat que la forma.

- S’ha d’incentivar la fragmentació dels sectors econòmics i créixer proporcionalment per diversos fronts. Però de forma planejada i organitzada, mirant més enllà dels 4 anys de legislatura, o més enllà del final de la temporada. Un clar exemple en el que no s’ha tingut aquesta visió de conjunt dels diferents Plans generals d’organització urbanística municipal, entenent Menorca com una realitat sencera ha estat, la creació d’un polígon per a cada un dels pobles de l’illa, tenint els dos més llunyans a menys de 45 Km i coneixent els impactes directes i indirectes d’aquestes actuacions.

- S’hauria de potenciar la indústria, l’agricultura i el turisme respectuós amb la cultura menorquina i el seu medi ambient.

- En resposta a una pregunta feta per un dels assistents, Eduard Furró creu que darrera les licitacions de les grans obres es troba el finançament dels partits polítics, i treu un altre problema que no està resolt: aquest finançament. És a dir, que d’alguna manera justifica que els partits polítics hagin de recórrer a aquests mètodes per finançar-se. Això explicaria els projectes fet de forma precipitada i sense contemplar els efectes globals, a mitjà i llarg termini. És la visió de “salvar la temporada” aplicada a les persones que ens fan els plans de futur.

- Sobre la pregunta: creu que el dic de Ciutadella durà realment beneficis econòmics a Menorca?, Guillem López va respondre que els beneficis que pugui ocasionar el dic de Son Blanc seran més aleatoris que si el dic s’hagués fet a Sa Farola, perquè amb el projecte de Sa Farola, la segona línia de costa estava concentrada en molt poques mans. No sap si hi haurà guanys o no, però al menys els que hi pugui haver es repartiran entre més mans que abans.

A més a més es van tractar temes que ens podrien passar desapercebuts i que tot i que a primera vista no puguin suposar un impacte negatiu pel conjunt de l’illa, depenent de com es duguin a terme podrien ser contraproduents, l’exemple més clar que va sorgir va ser el Camí de Cavalls, tot i els avenços que s’han aconseguit des del punt de vista de la desprivatització de determinats trams, aquest mateix fet podria ser una amenaça latent, perquè segons com es dugui a terme aquesta publitizació, aquesta oportunitat per als illencs i per als turistes que ho veurien com a un atractiu degut al seu interès paisatgístic i natural, es podria convertir en la “via de circumval·lació litoral” que contemplava el Pla General de 1973.

Un exemple clar d’aquestes mesures que es van prendre preveient resultats positius i que s’han convertit en problemes ambientals per l’illa és la promoció de construir les mitjeres de les noves cases i parcel·les amb paret seca per a mantenir la morfologia tradicional de l’illa. I els resultats d’aquesta mesura ha estat l’aparició d’un mercat creixent d’antigues parets seques que estan essent desmuntades i convertides en materia primera d’aquestes noves empreses “pirates” de paret seca.

Els ponents també destaquen els greus efectes d’infraestructures camuflades, com està essent la reconversió de petites “cases d’aperos” a grans xalets il·legals. Aquesta és una realitat d’actualitat que per molts de nosaltres i fins i tot pels polítics està passant desapercebuda.

Per a tancar el debat es van recollir tres idees que cal tenir en compte quan es parla de l’impacte de les infraestructures a Menorca:

- Estem en un moment clau on es poden començar a fer les coses bé si es planegen amb una visió a llarg plaç i de forma integrada.

- Impactes negatius es poden reconvertir en oportunitats positives per a donar solució a problemes actuals.

Es va proposar com a solució que tots els sectors menorquins haurien d’iniciar el relleu generacional de les persones que encara veuen Menorca com un recurs a explotar en poc temps. En el seu lloc creuen que hi haurien d’anar persones més joves, instruïdes amb valors i formació que els permeti veure i treballar a partir del desenvolupament sostenible de l’illa, amb una visió a mig o llarg termini i amb la capacitat d’analitzar el nostre petit sistema de forma global.

---------------------
Els organitzadors de la taula rodona volem agraïr públicament a tots el que vàreu venir a la xerrada. Creiem que va ser un gran èxit tant de participació com de qualitat del debat.

I Esperem que açò sigui el principi d’un projecte conjunt on tots els menorquins en prenguin part.

Crònica sobre "Com volem Menorca?"

2007-12-20T15:08:00.000+01:00

El passat divendres dia 14 de desembre, va tenir lloc una taula rodona a Barcelona amb el títol: “Com volem Menorca? Repercussions socials, ambientals i econòmiques de grans infraestructures a Menorca”. L’organitzà un grup de menorquins residents a Barcelona, la gran majoria joves i estudiants. Aquesta activitat es va incloure dins el màster europeu de Planificació Territorial i Gestió Ambiental, del que n’era representant Carles Carreras, catedràtic de geografia i professor a l’UB.

Els ponents de la taula rodona foren:

- Joan Rieradevall, del Departament d’Enginyeria Química i Investigador de l’ICTA, (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) i professor de l’UAB. A més de ponent, actuava com a moderador.

- Guillem López, ciutadellenc Doctorat en Economia. Professor a la Pompeu Fabra.

- Eduard Forró, representant del GOB Menorca a Barcelona.

- Vicenç Tur, representant del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Maó i FELIB, i antic director insular d’Urbanisme del Consell Insular.

L’acte va començar amb la presentació del grup de joves estudiants i de la taula rodona. Es va projectar un recull de fotografies de Jordi Escandell, el GOB-Menorca i altres col·laboradors per a introduir el tema de debat. Bàsicament es mostraven diferents paisatges de la nostra illa: Unes que reflectien el bon estat en que es troben determinades cales, platjes, turons i barrancs i unes altres evidenciaven els greus efectes d’accions humanes com l’ampliació de l’aeroport, i determinats trams de la carretera, edificació de grans d’hotels, construcció del dic de ciutadella i polígons industrials, entre altres.

Seguidament, cadascun dels ponents va exposar durant 10 minuts el seu punt de vista sobre el tema central del debat: les grans infraestructures a Menorca. Tots van coincidir en assenyalar l’èxit de la convocatòria i l’organització perquè hi van assistir setanta persones i per ser un divendres a la tarda –deien- no és gens fàcil. Gran part dels assistents eren joves i menorquins, tot i que també cal resaltar que va venir gent sensibilitzada amb el tema en qüestió que no eren de l’illa.

De la primera intervenció de cada ponent podem destacar intervencions com la de Guillem López, ell va explicar que, principalment, hi ha hagut tres moments desestabilitzadors en la història recent de Menorca, que han pogut suposar pèrdues inquantificables dels seus valors tradicionals i mediambientals:

- Quan el 1973 es va fer el Pla d’Ordenació Territorial de Balears, que preveia 250000 places turístiques i una gran carretera litoral que donava la volta a Menorca per la costa. Creu que açò desestructurava l’economia perquè es perdia l’enllaç entre la perifèria i l’interior. Aquest Pla no es va dur a terme.

- Quan va veure l’ampliació de l’aeroport de Maó, amb una capacitat molt per damunt de la necessitat i possibilitat d’assimilació de l’illa. Aquest projecte està en execució.

- Quan es va aprovar el dic de Ciutadella. Tot i que l’actual projecte li sembla menys dolent que la primera proposta, reconeix que és una actuació desproporcionada i que podria ser un factor desestabilitzador. Sigui com sigui, creu que si s’ha fet una actuació com aquesta, ara s’ha de pensar en aprofitar-la de la millor forma possible.

Eduard Furró creu que les infraestructures van lligades a l’home, i que sempre n’hi ha hagut (des dels talaiots als 15000 km de paret seca i les infraestructures de defensa, entra altres...). Però destaca que en general, totes les infraestructures que s’han fet al llarg de l’historia a Menorca responien a les necessitats reals de la societat del moment i que eren d’interès comú. És més, considera que l’impacte d’aquelles construccions respectaven l’entorn, creaven riquesa, i es limitaven a cubrir les necessitats comuns. El problema dels darrers anys és que les infraestructures que es duen a terme bé són faraòniques, bé els seus efectes són molt grans. Aquestes són iniciatives que responen a interessos de part i no cobrien necessitats comuns com la canalització i aprofitament de les aigües fluvials, infrastructures agràries, les energètiques... Posa com a data d’inici d’aquest nou tipus d’infrastructures de les que es pot qüestionar la viabilitat de projectes com la construcció de grans hotels, els desdoblament de la carretera general, ports i aeroport, entre altres.

Vicenç Tur creu que les infraestructures són molt importants i que l’administració pública ha de tenir iniciativa per dur-les a terme. Creu que Menorca està d’enhorabona en quant a preservació del Territori, fent-se ressò dels moviment ecologistes menorquins (com el GOB, que va néixer a partir de les amenaces de construcció massiva durant el boom turístic dels anys 60) i de la declaració de Reserva de la Biosfera i del PTI, encara que admet que el PTI no s’ha complert al 100%. Sobre el PTI, aclareix que creu que té mancances, com per exemple que no arriba a definir amb claredat les necessitats reals de sòl industrial. Proposa l’energia fotovoltaica per acabar amb els problemes d’energia, i alhora creu que Menorca pateix problemes d’aigua. En quant a les infrastructures portuàries de l’illa creu que amb un gran port com el de Maó a Menorca n’hi ha prou i que des d’un principi s’haurien d’haver ajuntat esforços per a evitar l’impacte que suposa el dic de Ciutadella. Tot i això reconeix que el projecte actual és la millor opció donades les condicions socials i polítiques del moment. També diu que necessitem un PIC urgentment que reguli els amarraments i que reordeni tota la costa menorquina. Posa sobre la taula els temes que darrerament són molt polèmics com: el desdoblament o actuacions puntuals a la carretera? Ell opta per la segona opció; i qüestiona la justificació de la construcció d’habitatge protegit a costa de requalificar sol rústic. També reconeix que s’han de donar solucions a l’habitatge perquè és un problema social actual molt important.

Joan Rieradevall exposa que les infraestructures no sempre tenen unes repercussions negatives. Posa com exemple la xarxa de paret seca, que va néixer com una eina per separar els terrenys un de l’altre, però que a la llarga ha contribuït a preservar el sòl, a mantenir-lo arredossat del vent, servint d’aixopluc per plantes i animals. Fins i tot proposa la hipòtesis de què la paret seca contribueix en la captació d’aigües i millora la capacitat dels aqüífers perquè les pedres de la paret seca condensen microgotes que van a parar al subsòl. Pensa que més important que quines infraestructures es faixin és com es faixin, l’ús que se’n faci d’elles depèn de si es mira l’impacte local o el global i, com s’enfoqui la seva desconstrucció Assenyala que totes les infrastructures tenen una vida màxima, i una vegada esdevinguin infuncionals, s’hauran de desconstruir. Com a exemple per observar l’ús i la gestió de noves grans infraestructures, proposa els polígons, els quals s’han construït sense veure’ls com a oportunitat per a donar solució a problemes com l’aigua, que encara que fos en part es podria aprofitar la superficie de les naus per a recollir aigua d’autoconsum i fins i tot aprofitar-la per altres usos. També posa de manifest una realitat que afecta a més d’un polígon Menorca, és l’aïllament respecte la resta del poble i la impossibilitat d’arribar-hi a peu. Un clar exemple és el de Maó.

Com volem Menorca?

2007-12-11T15:40:00.000+01:00

Com volem Menorca?
Repercussions socials, ambientals i econòmiques de grans infraestructures a Menorca

Després de tres setmanes de preparatius, on membres del grup no han aturat de fer gestions, trobar la sala, aconseguir ponents i organitzar el que serà el nostre primer acte, la taula rodona ja és una realitat.

Tindrà lloc:
Divendres 14 de Desembre a les 18:15h a la Facultat de Geografia i Història de la UB, Sala 311.
C/Montalegre nº6.

Formant part del màster europeu de Planificació Territorial i Gestió Ambiental tindrà com a ponents:

*Joan Rieradevall, moderador.
Professor del departament d'Enginyeria Química de la UAB
Investigador a l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Amiental)

*Guillem López Casesnoves, convidat a la taula.
Doctor en economia.
Professor a la Univestitat Pompeu Fabra.

*Eduard Furró, convidat a la taula.
Membre del GOB Menorca

*Vicenç Tur, convidat a la taula
Responsable del departament d'urbanisme a l'Ajuntament de Maó
Exconseller d'urbanisme
Representant de FELIB (Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears)

Ademes es contarà amb la presència de Carles Carreras i Verdaguer director del màster de Planificació Territorial i Gestió Ambiental, el qual presentarà també el seu màster.

Després de l'acte tots els assistents estan convidats a un berenar a la Casa de Menorca.

clic per a veure-ho més gran

25/11/07 - Tercera Reunió

2007-12-11T14:20:00.000+01:00

ACTA REUNIO 25/11/2007

La tercera reunió (quinzenal) del grup va tenir lloc a lo que sembla esdevenir la nostra primera seu "oficial", La Casa de Menorca.
La reunió va està organitzada en tres parts, la primera centrada en l'organització de la taula rodona, la segona, més curta, sobre la identitat i per ultim es va tractar el tema del possible acte a Menorca aquest nadal.
L'organització de la taula rodona va començar via mail i amb una reunió prèvia el diumenge 18 d'aquest mes.
La data, després d'aquest diumenge, sembla ser el 13 o 14 de Desembre a una aula de la UB que ja ha estat reservada. L'hora encara no es pot decidir ja que depèn de la disponibilitat de l'aula.
Ja es tenen alguns ponents confimarts com Joan Rieradevall, professor de la UAB i altres que s'hauran d'acabar de decidir durant aquesta setmana.
Durant una bona estona es va estar xerrant dels temes que es tractarien durant la taula rodona: dic de Ciutadella, impactes de grans infraestructures sobre la societat, l'economia i l'entorn de Menorca etc..

La segona part de la reunió va centrar-se en la possible unió a Joves per la Defensa del Territori per diversos motius com:
- És una manera de donar continuïtat a una iniciativa que compartim.
- Són les mateixes inquietuds les que ens motiven.
- Ells poden articular la part de Menorca i nosaltres les accions i trobades a Barcelona.

Si la unió a "Joves" és materialitza, es revisarà el text de presentació del grup. (La Carta de Presentació que es pot veure al blog).

En quant a l'acte a Menorca es va proposar una pluja d'idees, les recollides a l'acta van ser aquestes:
- Teatre al carrer.
-Gimcana.
- Alguns actes simbòlics a l'Ajuntament de Ciutadella, com regalar-lis un bloc de marès.

Carta de presentació -Menorquins a Barcelona-

2007-11-18T21:50:00.000+01:00

Bones a tothom!!

El fet de que gran part d’autòctons, per motius varis, ens trobem fora de casa nostra la major part de l’any (tal l’estès exemple del jovent per motius de progressió acadèmica) no hauria de suposar motiu algun per desentendre’s de la realitat social, política i cultural que a Menorca es segueix coent durant aquest període.

La crítica “als estudiants menorquins que viuen a fora només els importa l'illa durant els mesos d'estiu”, feta amb prou força durant els últims temps pels sectors més reaccionaris de l’illa, i en especial últimament, arran d’iniciatives com “Plataforma Dics No”, “Joves en Defensa d’es Territori” o “Mobilitzats” entre d’altres, (alhora que qualsevol expressió a títol personal o en grup “no declaradament constituït”), no ha caigut en va.

En relació a la voluntat de crear per una banda una resposta congruent a tal missiva, com per, alhora, fomentar l’enriquiment de coneixements entre la interacció de tot aquell que vulgui participar en aquest projecte, neix aquest “Foro de debat” el qual, en un principi, per la praxi més palpable, rep el nom de “Menorquins a Barcelona”.

Reunits en primera instància el passat 28 d’Octubre a la ciutat de Barcelona, els contactes més pròxims de tots aquells que no feren res més que donar cos a una “intenció” molts cops expressada però no concretada, s’inicia la constitució de reunions presencials (en un principi de caràcter quinzenals) a exemptes de les temàtiques que es tractin en cada moment específic.

Així els objectius específics d’aquest projecte els podem resumir de la següent manera:
- Evitar dins la mesura del possible, que la distància sigui un impediment per involucrar-se directament en la conservació i el desenvolupament sostenible de l’illa.
- Crear un lloc on tothom segons els coneixements o virtuts que estiguin al seu abast, pugui oferir com aprendre.
- Adquirir, millorar o intercanviar recursos d’informació.
- Debatre sobre temàtiques que puguin afectar directament casa nostra.
- Cercar possibilitats reals d’actuació a Menorca, com des de l’exterior d’aquesta.
- Mantenir un vincle permanent amb els nostres companys residents a l’illa, que ens puguin explicar millor que ningú quina és la realitat constant que s’esdevé.

En relació a n’aquest últim apartat, ens és necessari matisar dues coses. Per un lloc, s’ha creat una llista de correu, la qual està totalment oberta aquells que vulgueu rebre informació directa i de manera actualitzada de tot el que es porti a terme en el si d’aquest nou projecte. Així si us i voleu afegir, podeu fer-ho a l’apartat “Subscribint-seMenorquinsbcn” de la pàgina de referència de la llista pròpiament dita: http://llistes.moviment.info/listinfo.cgi/menorquinsbcn-moviment.info.
Alhora, esmentar-vos la creació d’un Blog, el qual pretén ser un espai obert al debat i a la reflexió sobre l’escena social, política i cultural de Menorca, sense més pretensions que l’intercanvi d’opinions i l’enriquiment col·lectiu (http://menorquinsabcn.blogspot.com).
Així partint de la base de poder expressar-se tothom amb total llibertat, donem per suposat que el respecte serà la pedra angular d’aquest espaï virtual; com la crítica serà alhora sempre benvinguda en tant que estigui argumentada: no hi hauran més normes que el sentit comú.

Concloem, doncs, aprofitant per animar-vos a que vos atraqueu el pròxim Diumenge 25 de Novembre a les 18hrs, com a motiu de la nostra següent trobada menorquina i descobriu així en primera persona, quina és la plural realitat d’aquesta nova iniciativa.

Salut i fins aviat!!

11/11/07 - Segona Reunió

2007-11-13T12:17:00.002+01:00

ACTA REUNIÓ 11/11/2007

Reunits 12 persones en una primera ocasió en representació de tota l’illa, i 21 avui 11 de Novembre, l’heterogeni grup ja no sembla establir-se, sinó inclòs anar augmentant. Les temàtiques tractades han estat plurals, i a manera de resum les podríem esmentar de la següent manera:

-Situació actual de les obres del Dic de Son Blanc a Ciutadella; context i procés en el qual s’han desenvolupat aquestes, possibles accions de denúncia (recollida de firmes, performance, divulgació informativa,...) com creació d’una Comissió per informar-se més d’aprop.

-Presa de contacte amb les intencions de creació dels dics a Fornells i Maó (importància d’informar-se prèviament al inici material de les possibles obres).

-Realitat del Pla de protecció costera redactat pel Ministeri de Medi Ambient, i situació específica dels casos de Cala Galdana i Son Bou.

-Possibilitat d’actuació “legal–alegal-il·legal” dins l’Estat de Dret en el que residim. (Primera aproximació directe a possibles actes de presentació en societat: manifest, concert, propaganda,...).

-Situació de la Casa de Menorca a Barcelona com a punt de reunió.

-Conèixer de manera més directe, la realitat de grups similars amb una existència prèvia o trajectòria ja consolidada: els casos de Sa Sargantana, Joves per la Defensa del Territori, Mobilitzats i Nyas!.

-Utilitat i funcionalitat d’Internet com a via complementària d’interacció, a les reunions quinzenals i acció de les diverses Comissions en funcionament (llista de correu i funcionalitat del Blog creat).

Pròxima reunió: Diumenge 25 de Novembre a les 18hrs, a la Casa de Menorca a Barcelona (Carrer Diputació, 215). Vos hi esperam a tots!!!

Mapa:

Mostra un mapa més gran

A mode de presentació

2007-11-13T12:17:00.001+01:00

Bona nit!
Un nou blog ha estat obert, batiat com, a mode de prova, "Menorquins a Barcelona" ...
Tot ve arran d'un mail rebut farà tres setmanes proposant una reunió de menorquins que per diversos motius ens trobam fora de l'illa, més concretament a Barcelona.
Ens vam reunir el dia 28 d'Octubre 12 menorquins/nes procedents de tota l'illa.
A n'aquesta primera reunió es va fer patent la voluntat de fer trobades periòdiques per aprendre i oferir coneixements de les problemàtiques de Menorca i es va plantejar dur a terme algunes preformances o altres tipus d'accions per denunciar allò que no trobem just des de Barcelona. Es va xerrar també sobre les diferents plataformes que ja estan fent algo des d'aqui i la possibilitat de col·laborar-hi plegats.

L'objectiu d'aquest blog així com el seu funcionament seran definits a la pròxima reunió.
I res, que esteim amb moltes ganes de donar cos a n'aquesta iniciativa i que quan més siguem mes riquesa i possiblitats tindrem!..

Salut!